sábado, 9 de mayo de 2009

La importància de la bona alimentació avui dia.


La imatge davant la qual estem ens mostra una hamburguesa en la qual, com bé podem observar, en comptes de mostrar-nos la carn d'una hamburguesa ens mostren la cara i el cos d'una vaca. Podríem estar davant una imatge produïda per una cadena de menjar escombraries, possiblement promotors d'alguna hamburguesería amb la finalitat de cridar l'atenció del ciutadà.


Amb la imatge retòrica de la vaca en comptes de la hamburguesa, l'anunciant pretén donar una bona imatge de la seva carn, posant la imatge com mitjà perquè el client vegi o cregui que utilitzen carn de bona qualitat. Un consumidor de menjar escombraries, a part de la gent que consumeix de tant en tant per donar-se un capritx, sol ser aquell que duu una vida atrafegada a causa del treball, els estudis o altres motius i no té temps per a alimentar-se com es deuria. Actualment, alguns estudis han arribat a la conclusió que el veritable consumidor de menjar escombraries és l'adolescent. Aquest, per no tenir temps, ganes o altres causes per a cuinar bé, s'alimenta de menjar ràpid o menjar escombraries i li produeix una certa satisfacció. Encara que també podem veure aquest greu problema en nens mes petits en edat de creixement a causa de no estar ben alimentats. A Espanya, el 16% dels nens de 6 a 12 anys pateix obesitat, i una gran part d'aquest percentatge és deguda al menjar escombraries i a no dur una dieta sana. Encara que a Espanya el percentatge d'obesitat en comparació d'altres països és bastant baix, ja que en Estats Units, supera el 30% de persona obeses en general, tenint en compte la influència que el menjar escombraries és molt més vist alla que aquí. Podem veure també la clara influencia que la televisió, ràdio, eslògans de publicitat en supermercats, revistes, i molts receptors més, ens donen tantísima informació sobre on trobar llocs en els quals es venen menjara escombraries, cosa que incita al ciutadà, a l'escoltar o veure aquesta informació tantes vegades, a almenys provar-la en la majoria de casos.


En conclusió, podem dir que els mitjans comunicatius ens inciten a menjar menjar escombraries i que aquesta, a la llarga, si la utilitzem freqüentment, acabarà influint-nos de dolenta manera al nostre cos i metabolisme. Aquest menjar comporta més grassa que uns altres, a l'estar feta ràpidament i amb tant oli. Per tant, no és dolent donar-se un capritx de tant en tant, però cal guiar-se per un menjar i una dieta sana per a agrair-lo el dia de demà estant molt més sans.

sábado, 7 de marzo de 2009

La telebasura.



En la vinyeta observem a dos nens, l'atenció dels quals està posada en una galleda d'escombraries situat sobre una taula, en el qual hi ha una antena i un endoll, el que representa metafòricament que és una televisió. De la galleda d'escombraries surt porqueria, i els dos nens la miren amb atenció asseguts en el sòl.


Crida l'atenció la sorprenent cara dels nens, que reflecteixen un clar vici davant la televisió. El dibuix pretén suggerir-nos que la audencia, sobretot la menor d'edat, en l'actualitat no aprèn gens de la televisió sinó que els programes i sèries televisius i els dibuixos animats mostren una cara que no és educativa, a la qual cosa els nens dediquen generalment unes quantes hores al dia. El dibuix pretén donar aquesta cara de la televisió, mostrant-la com telebasura i fent-li referència en la forma de la galleda d'escombraries i els dos nens atesos a aquesta.

Personalment estic en desacord amb la telebasura, encara que jo també passo hores enfront del televisor, ja que no ens proporciona gens i l'única finalitat que té és enganxar a l'audiència, no educar i donar-nos informació sobre la vida quotidiana com fa anys. A la mateixa vegada, també cal dir que la majoria de programes i sèries televisius formen part de la telebasura, però que un petit porcentage d'aquests encara es dediquen a educar i donar informació. Per a reafirmar la meva opinió poso com exemple els parts informatius diaris, que se centren a informar a l'audiència de la vida quotidiana, i de sèries de dibuixos animats com "Doraimon", que en cadascun dels seus capítols mostra la seva finalitat de fer aprendre una mica de nou als nens.


En conclusió, puc dir que la televisió actual té un petit percentatge de programes i sèries que se centren a educar i informar, però que la majoria d'aquests pertanyen a la telebasura.

sábado, 14 de febrero de 2009

L’accés dels joves d’avui a un habitatge digne.

Personalment crec que s’ha de considerar la idea de com està actualment l’accés a un habitatge digne per als joves.

En l’actualitat, i cal dir també que en temps de crisi, aquest tema és complicat de debatre. És molt baix el número de joves que poden independitzar-se en pisos o casetes dignes a causa del preu tan elevat amb el que es venen o es lloguen.

N’hi ha moltes d’ofertes per a estudiants a facultats o llocs pròxims a les universitats, però sembla que s’han oblidat de la gent que vol independitzar-se i a la vegada treballar i no estudiar.

Crec que s’hauría de considerar la idea de baixar els preus dels habitatges, tan per a joves com ja també per adults i ancians, perquè arribarà un moment que un preu tan elevat no es podrà pagar. A més, l’atur pujarà d’aquí dos anys el seu percentatge, i si això no baixa, una gran quantitat de població tindrà problemes relacionats amb la seva vivenda.

En conclusió, cal dir que és un cas bastant important al que crec que no li donen la suficient importancia, i que si no es comenta a mirar des de ja, acabarà portant molts problemes en un futur.

domingo, 18 de enero de 2009

Coneixem Els Nostres Contemporanis...

Vinyes verdes, de Josep M. de Sagarra

Els versos en els que les vinyes es personifiquen al poema són:

· ara que el vent no remuga,
· teniu la fulla poruga,
· Vinyes verdes, dolç repòs,
· cap al mar vincleu el cos,
· sense decantar-vos massa,
· Vinyes que dieu adéu
· Dins del cep s'adorm la tarda,
· Feu-nos sempre companyia,

Crec, que el color verd predomina al poema perquè se sol dir que es el color de l'esperança. El poema va adreçat a unes vinyes, les quals l'autor vol que sempre li facin companyia, i té la petita esperança de que sempre estiguin amb ell.


La ciutat llunyana, de Màrius Torres

En quant a l'argument del poema, penso que va adreçat a un territori en el que ell està visquent, en el qual hi ha problemes de guerra o algun problema que està acabant amb aquesta ciutat, ja que en alguns versos ens parla de la gent que crida, i de la gent que pot abandonar aquesta terra.

Penso que fa referència a la terra de Catalunya, ja que ell va viure allà i en aquells moments aquesta terra estaba en man de Franc.

miércoles, 7 de enero de 2009

L'avantguardisme

Aquest ès el moviment amb tendència a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. Té una excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. S'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produït a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms genèrics de avantguarda o avantguardes.

Diferents moviments d'avantguardisme:

Creacionisme, Ultraisme, Cosmopolitisme, Impresionisme, Estridentisme, Experimentalisme, Superrealisme, Expresionisme, Cubisme, Futurisme i Dadaisme.



Cal·ligrama: és un dibuix resseguit amb paraules. Generalment s'utilitza en l'àmbit poètic.

Tot l'enyor del demà

Els elements futuristes que es veuen a aquest poema són:

· L'alternança dels versos, sense un ordre específic, i la sintaxi que fa del poema que sigui especial.
· L'apareixement al poema de l'aeroplà o el tranvia.
· La manca de signes de puntuació.