El Noucentisme!

Cançoneta incerta:

El tema principal que ens presenta aquest poema ès el no saber cap a on ens portarà finalment el camí que nosaltres mateixos escollirem a la nostra vida, si serà bo o dolent.

· Pregunta retórica:
¿Serà dracera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata?

· Antítesis: Vine, vine. Però:No passis!

· Personificació: Un lliri blau color cel diu: Vine, Vine.

Deixem d'un costat el Modernisme...

El poema oda a España de Joan Maragall, ens presenta preguntes retóriques com:
- On són els barcos? , On són els fills? , On ets, Espanya? , No sents la meva veu atronadora? , No entens aquesta llengua que et parla entre perills?

El tema del poema ès la política de Joan Maragall, ja que ens la presenta amb la diferència de dues llengües (l'espanyola i la catalana), i el simbolisme que ens presenta sobre el nostre país al poema.

El MoDeRniSmE

El poema del que tracten les activitats, ès la vaca cega de Joan Maragall.

* La gran tragèdia de l'animal va ser que un xicot li va tirar una pedra, i a causa d'això es va quedar cega.

* Crec que el problema que té la vaca es pot relacionar amb la societat actual, ja que es veu possada en un lloc en el que es troba ara molta gent, com ès el cas de la gent marginada.

* El poema en general ho podem relacionar amb l'epoca Modernista que vam tenir al nostre país, Espanya, ja que per part d'altres paísos ens van deixar una mica de costat.

Diferència entre el poema de la vaca cega de Joan Maragall i Pere Quart.

* La gran diferència ès que la vaca cega del poema de Joan Maragall està presentada com un personatge trist, que no te gaire ganes de tirar endavant, i en canvi la vaca suïssa del poema de Pere quart´si que té ganes de lluitar tot i que també està trista.

El meu treball de recerca de Batxillerat.

El tema del meu treball de recerca ès l'esclerosi multiple. Ho faig amb la meva companya, la Jessy. En un començament havíem triat de fer-ho de l'evolució de l'esport del segle XX al segle XXI, però la tutora que ens emportava el treball ens va recomanar que canviessim el tema, ja que el que havíem escollit era una mica difícil de fer, ja que ens fos costat molt treure la informació necessària.

Així que finalment vam decidir fer-lo d'aquesta malaltia, ja que jo tinc un familiar que està afectat per l'esclerosi multiple i a mi m'interessava molt saber-ne del tema. Vam començar treient informació sobre la malaltia, i la veritat ès que vam aconseguir moltíssima. Hi ha molts tipus d'esclerosi multiple, ¡i també hi ha diferents graus. Com ès una malaltia que ha estat investigada per científics, no savíem quin objectiu possar-li al treball. Vam estar mirant la imformació obtenguda i vam decidir que el nostre objectiu sería: Realment, l'esclerosi multiple afecta psicológicament al malalt?. Ja tenim una mica de treball de camp fet, així que només ens falta treure bones conclusions.

Realment, crec que ès un tema una mica complicat de fer, ja que si et fiques ben en dins de la malaltia t'acaves adonant que realment hi ha molta gent afectada per enfermetats bastant cruels, i vulguis o no això et canvia una miqueta el pensament que es tè sobre la vida. Fa que reflexionis una mica i t'adonis que la vida s'ha de viure ben viscuda.

El MoDeRnIsMe

3 Definicions sobre el Modernisme:

1. El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.

2. "El modernisme és el procés de transformació de la cultura catalana, en el canvi de segle, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna."

3. El Modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Els artistes i intel·lectuals trenquen amb les convencions creatives i morals. Volen allunyar-se del naturalisme positivista i conservador que dominava l’escena artística i literària d’aquell moment. Hi ha una clara intenció de canvi, ganes de progressar i aportar novetats en els plantejaments diaris, però partint d’un antecedent conegut. A Catalunya, això vol dir passar d'una cultura regional i tradicionalista, pròpia de la Renaixença, a una cultura nacional i moderna.

Personatges més representatius d'aquest periòde:

1. El màxim exponent de la poesia modernista és Joan Maragall, que escrigué grans poemes com: Els Adeus, Visions i Cants.

2. Antoni Gaudí i Cornet a l'arquitectura, va ser un dels pilars fonamentals del ''Modernisme", estil dintre del que se’l classifica, encara que la seva sigui una estètica, com la de molts grans genis, difícilment classificable, essent moltes les opinions que l’inclouen dintre d’altres corrents artístiques.

3. L'escultura modernista estigué influenciada per l'estètica de Rodin i el principal motiu de representació fou la figura femenina. Destaquen les figures de Josep Llimona i d'Enric Clarassó.

4. Santiago Rusiñol destaca a la pintura modernista. Des de 1896 i després d'un viatge a Andalusia, comença a pintar jardins.

Des que va tornar a Barcelona es va transformar en un dels gran animadors del moviment modernista.

LO PI DE FORMENTOR, Miquel Costa i Llobera

L'Escola Mallorquina.

L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el romanticisme, neoclasicisme, costumisme, naturalisme, modernisme i noucentisme.
Els escriptors de l'Escola tenen una alternància entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del principat.

Fins 1936, això de "l'escola mallorquina" té dos sentits.

- En sentit ample, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
- En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.

La Renaixença

Amb el nom de Renaixença es designa un moviment d'ample abast, essencialment cultural i literari, però també de conscienciació política, que sorgeix cap a 1830 i que té com a component bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalana com un fet diferencial important que cal potenciar de diverses maneres .Aquest moviment es va produir i va evolucionar a Catalunya al mateix temps que el Romanticisme. Cal tenir present, però, que l'impuls inicial de la Renaixença no va sorgir del Romanticisme -encara que sense dubte va afavorir-la-, ni es tracta d'un fenomen que acabi amb la crisi del moviment ja que el fenomen renaixentista, en tant que redreçador de la cultura catalana, va ser l'iniciador d'un procés de normalització que serví de base a moviments i tendències posteriors.

Teodor Llorente: Vora el barranc dels Algadins

Podem trobar en català valencià els següents mots:

algadins, encisa, espills, trau, brins, cantúria, teuladins, gojar, oir.

Jacint Verdaguer, vora la mar.

Al poema podem veure clarament la contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix al vers: Quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar

Per altre banda podem veure per altre banda l'evocació del passat i l'incertesa del futur en els versos:

Eixes ones, mirall de les estrelles
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

I per terminar podem veure la caducitat del temps als versos:
A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que se’n van

Tenir un fill avui dia, una responsabilitat o un caprici?

Sempre han existit els embaraços de gent bastant jove, però actualment es donen bastants casos de nenes que es queden embaraçades amb l'edat equivocada, ja que encara no estan ben formades psicológicament per treure un fill endavant. Jo personalment, tinc moltes amigues que anaven amb mí al col·legi, i per tant tenen la mateixa edat que jo, 17 anys, i s'han quedat embaraçades molt joves. Jo penso que per tenir un fill has d'estar bastant preparada, tenir una visivilitat de la vida acertada i sobretot tenir molt responsabilitat. També sha de tenir en compte l'opiniò de la parella, ja que també li afecta, tot i que s'han donat molts casos en que les nenes es troben soles sense l'ajut de l'altre responsable. Per tant, tenir un nen no es ningun caprici, ja que quan es té, la persona no ha d'ocupar-se de si mateixa, sino també de la persona que porta al món. Per aixó, s'ha de tenir un treball asegurat per tal de que al nen no li falti res, i si no es té, estar al costat d'algú que et doni soport. També s'ha de mirar l'ambient en el que el nen creixerà, ja que no es agradable que neixi en un mal ambient i una mala situaciò de la familia. S'ha d'estar molt segur per tenir un fill, ja que no es un caprici, es una persona de la que dependràs tota la vida.

A una dama, Francesc Vicent García.

El poeta ens mostra la bellessa de la dama en varies ocasions.

Podem dir que una d'elles ès la blancura de la dama, comparant-nos-la amb la neu, on ho fa referència en versos com: Ab una pinta de marfil polia, entre ells la pura neu se descobria, i com la mà com el marfil blanqueja.

Una altre de les característiques que ens dona de la dona ès la dels seus cabells, on els hi dona ènfasi dient que sòn fins. Podem veure-ho al vers Sos cabells de finíssima atzabeja.

El prototip actual de dona no està gaire definit, ara la moda ès anar completament radical així que hi ha moltes maneres de vestir o pentinar-se, així que no s'assembla res al de la dona de l'època del barroc.

JORDI DE SANT JORDI

Els versos que mostren clarament la soledat del poeta sòn:
- Desert d'amics, de béns e de senyor.
- LLuny de tot bé, fart d'enuig e tristor.
- No vei algú que de mé s'haja cura.
- Ara el meu cor la tristesa fetura.
- Estic a bon punt de morir de trist.

I finalment els versos que mostren clarament els llaços que té amb el rei sòn:
- Pel meu senyor a qui de cor servia.
- El bon liberal que m'ajuda tant gentilment a banda.
- Ell en traurà, car ell és qui en comanda.

Ausias March, Així com cell qui...

En aquest poema podem veure com el poeta es compara amb un home que navega i es troba en mitj de una tormenta, amb la qualés veu cerca de morir.

El protagonista del poema decideix anar-se'n sense orgull i amb el cap ben alt ja que la dona a qui estima no li correspon.

ViuRe aL CaMp o a La CiuTat?

Depenent del context en el què ens movem podem tenir un tipus de vida o un altre. Molta gent s'estima més viure al camp, i n'hi ha d'altres que els hi agrada més fer-ho a la ciutat. Cada un dels dos llocs tenen el seus aventatges i els seus inconvenients. Al camp la gent es coneix ja que n'hi ha poca gent depenent el tipus de poble que sigui, i n'hi ha molta més tranquilitat que a una ciutat. Gairebé en tots els cassos de gent que hi viu al camp, opina que ès viure amb més senzillesa, en un ambient agradable i diferent. Però tot i que als pobles la tranquilitat es més abundant, en el sentit econòmic es millor viure a la ciutat ja que hi ha moltíssima més varietat de comercis, hospitals i escoles educatives. La gent que viu al camp té que desplaçar-se a la ciutat quan té que fer compres grans, quan es posa malalta o quan han de formar-se escolarment. Un dels problemes més conflictius que pots trobar a la ciutat ès el trànsit dels automòbils, el qual hi crea molts problemes de puntualitat a les feines i les escoles. També com un gran inconvenient ès que als pobles acostuma a fer molt de fred a l'hivern i molt de fred a l'estiu, ja que es troben gairebé sempre en muntanya. No obstant, cada vegada són més les persones que opten per convinar-ho, ja que els dos llocs sòn bastant còmodes per a viure-hi i sembla que a la gent li agrada una mica de tot, ja que la gent que viu a la ciutat a les vacances acostuma a anar-se'n al camp, i la gent que hi viu al camp a la ciutat.

PoeSía tRobadoReSCa, Guillem de Berguedà

El sirventés, ès una composició pròpia de la poesía trobadoresca, similar a la cançó però amb temàtica diferent. i va acompanyat amb música. En aquest tipus de composicions s'utilitza qualsevol tema tot i que mai l'amor.

En la poesia de cançoneta leu e plana Guillem de Berguedà utilitza un tema personal, ja que fa alussions de menyspreu al Marqués Ponç de Matamala i fins i tot arriba a insular-li, parlant malament del seu físic com per exemple de les seves dents.

Entre el poema i l'estil sirventés hi ha una clar relació, ja que els dos van acompanyats de versions musicals. També podríem dir que tenen com a relació que el tema no ès l'amor.

Literatura

Ramón LLull

Es normal que l'autor practiqués una poesía religiosa, ja que quan la seva edat estava sobre els trenta anys, quan tenia una la seva familia formada amb la seva dona i els seus dos fills, va tenir cuatre aparicions de Crist i apartir d'aquí va canviar la seva vida completament. Es va sentir anomenat per Dèu, va deixar la bona vida i es va dedicar a convertir als infels per medi de persuació, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monastirs. Així se'n va anar a peregrinar a Terra Santa, on un esclau marroquí li va ensenyar àrab.

Redacció

L'amor adolescent i l'amor adult: en què s’assemblen i en què difereixen.

Aquest es un tema una mica complicat, ja que l'amor té molta diversitat en edats, en gèneres, etç. La veritat és que aquest, ve i se'n va quan vol i com vol i pot arribar a ser tant un sentiment molt bonic com un sentiment molt dolorós. No es pot elegir de quina persona vols enamorar-te, aixó forma part del teu ànima, que no té ni raons ni normes.
L'amor adolescent pot arribar a variar molt de l¡amor adult en alguns casos i algunes situaciones, però en altres pot arribar a ser molt semblant. Un adolescent pot dir moltíssines vegades al cop d'un any que s'ha enamorat, ja que l'adolescent arriba a tenir sensacions molt fortes i acaba creient que totes i cada una de les atraccions que pot arribar a sentir és un acte amorós. Encara que l'adolescent pot no tenir les idees tan clares com un adult, n'hi ha dels que arriben a enamorar-se bastant joves i l'amor que senten ès tan gran que pot durar tota una vida. No obstant, l'adult, d'una manera o d'una altre pot arribar a tenir els sentiments una mica més clars, i no confondre's amb l'atracció i el sentiment amorós. Tot i què aquests hi tenen més experiència, hi ha moltíssims adults que per una causa o una d'altre, conviuen amb la seva parella molt de temps pensant que realment estan enamorats i volen passar tota la resta de la seva vida al seu costat, i acaban separant-se al cap de molts anys.
Veritablement no es pot dir que l'amor adult i l'amor adolescent té semblances o té diferències, ja que aquest sentiment, com s'ha dit abans, no té normes ni raons, i en té moltes varietats d'edats, gèneres, etç.