A una dama, Francesc Vicent García.

El poeta ens mostra la bellessa de la dama en varies ocasions.

Podem dir que una d'elles ès la blancura de la dama, comparant-nos-la amb la neu, on ho fa referència en versos com: Ab una pinta de marfil polia, entre ells la pura neu se descobria, i com la mà com el marfil blanqueja.

Una altre de les característiques que ens dona de la dona ès la dels seus cabells, on els hi dona ènfasi dient que sòn fins. Podem veure-ho al vers Sos cabells de finíssima atzabeja.

El prototip actual de dona no està gaire definit, ara la moda ès anar completament radical així que hi ha moltes maneres de vestir o pentinar-se, així que no s'assembla res al de la dona de l'època del barroc.

JORDI DE SANT JORDI

Els versos que mostren clarament la soledat del poeta sòn:
- Desert d'amics, de béns e de senyor.
- LLuny de tot bé, fart d'enuig e tristor.
- No vei algú que de mé s'haja cura.
- Ara el meu cor la tristesa fetura.
- Estic a bon punt de morir de trist.

I finalment els versos que mostren clarament els llaços que té amb el rei sòn:
- Pel meu senyor a qui de cor servia.
- El bon liberal que m'ajuda tant gentilment a banda.
- Ell en traurà, car ell és qui en comanda.

Ausias March, Així com cell qui...

En aquest poema podem veure com el poeta es compara amb un home que navega i es troba en mitj de una tormenta, amb la qualés veu cerca de morir.

El protagonista del poema decideix anar-se'n sense orgull i amb el cap ben alt ja que la dona a qui estima no li correspon.

ViuRe aL CaMp o a La CiuTat?

Depenent del context en el què ens movem podem tenir un tipus de vida o un altre. Molta gent s'estima més viure al camp, i n'hi ha d'altres que els hi agrada més fer-ho a la ciutat. Cada un dels dos llocs tenen el seus aventatges i els seus inconvenients. Al camp la gent es coneix ja que n'hi ha poca gent depenent el tipus de poble que sigui, i n'hi ha molta més tranquilitat que a una ciutat. Gairebé en tots els cassos de gent que hi viu al camp, opina que ès viure amb més senzillesa, en un ambient agradable i diferent. Però tot i que als pobles la tranquilitat es més abundant, en el sentit econòmic es millor viure a la ciutat ja que hi ha moltíssima més varietat de comercis, hospitals i escoles educatives. La gent que viu al camp té que desplaçar-se a la ciutat quan té que fer compres grans, quan es posa malalta o quan han de formar-se escolarment. Un dels problemes més conflictius que pots trobar a la ciutat ès el trànsit dels automòbils, el qual hi crea molts problemes de puntualitat a les feines i les escoles. També com un gran inconvenient ès que als pobles acostuma a fer molt de fred a l'hivern i molt de fred a l'estiu, ja que es troben gairebé sempre en muntanya. No obstant, cada vegada són més les persones que opten per convinar-ho, ja que els dos llocs sòn bastant còmodes per a viure-hi i sembla que a la gent li agrada una mica de tot, ja que la gent que viu a la ciutat a les vacances acostuma a anar-se'n al camp, i la gent que hi viu al camp a la ciutat.

PoeSía tRobadoReSCa, Guillem de Berguedà

El sirventés, ès una composició pròpia de la poesía trobadoresca, similar a la cançó però amb temàtica diferent. i va acompanyat amb música. En aquest tipus de composicions s'utilitza qualsevol tema tot i que mai l'amor.

En la poesia de cançoneta leu e plana Guillem de Berguedà utilitza un tema personal, ja que fa alussions de menyspreu al Marqués Ponç de Matamala i fins i tot arriba a insular-li, parlant malament del seu físic com per exemple de les seves dents.

Entre el poema i l'estil sirventés hi ha una clar relació, ja que els dos van acompanyats de versions musicals. També podríem dir que tenen com a relació que el tema no ès l'amor.

Literatura

Ramón LLull

Es normal que l'autor practiqués una poesía religiosa, ja que quan la seva edat estava sobre els trenta anys, quan tenia una la seva familia formada amb la seva dona i els seus dos fills, va tenir cuatre aparicions de Crist i apartir d'aquí va canviar la seva vida completament. Es va sentir anomenat per Dèu, va deixar la bona vida i es va dedicar a convertir als infels per medi de persuació, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monastirs. Així se'n va anar a peregrinar a Terra Santa, on un esclau marroquí li va ensenyar àrab.

Redacció

L'amor adolescent i l'amor adult: en què s’assemblen i en què difereixen.

Aquest es un tema una mica complicat, ja que l'amor té molta diversitat en edats, en gèneres, etç. La veritat és que aquest, ve i se'n va quan vol i com vol i pot arribar a ser tant un sentiment molt bonic com un sentiment molt dolorós. No es pot elegir de quina persona vols enamorar-te, aixó forma part del teu ànima, que no té ni raons ni normes.
L'amor adolescent pot arribar a variar molt de l¡amor adult en alguns casos i algunes situaciones, però en altres pot arribar a ser molt semblant. Un adolescent pot dir moltíssines vegades al cop d'un any que s'ha enamorat, ja que l'adolescent arriba a tenir sensacions molt fortes i acaba creient que totes i cada una de les atraccions que pot arribar a sentir és un acte amorós. Encara que l'adolescent pot no tenir les idees tan clares com un adult, n'hi ha dels que arriben a enamorar-se bastant joves i l'amor que senten ès tan gran que pot durar tota una vida. No obstant, l'adult, d'una manera o d'una altre pot arribar a tenir els sentiments una mica més clars, i no confondre's amb l'atracció i el sentiment amorós. Tot i què aquests hi tenen més experiència, hi ha moltíssims adults que per una causa o una d'altre, conviuen amb la seva parella molt de temps pensant que realment estan enamorats i volen passar tota la resta de la seva vida al seu costat, i acaban separant-se al cap de molts anys.
Veritablement no es pot dir que l'amor adult i l'amor adolescent té semblances o té diferències, ja que aquest sentiment, com s'ha dit abans, no té normes ni raons, i en té moltes varietats d'edats, gèneres, etç.