El Noucentisme!

Cançoneta incerta:

El tema principal que ens presenta aquest poema ès el no saber cap a on ens portarà finalment el camí que nosaltres mateixos escollirem a la nostra vida, si serà bo o dolent.

· Pregunta retórica:
¿Serà dracera del gosat, rossola ingrata, o bé un camí d’enamorat, colgat de mata?

· Antítesis: Vine, vine. Però:No passis!

· Personificació: Un lliri blau color cel diu: Vine, Vine.

Deixem d'un costat el Modernisme...

El poema oda a España de Joan Maragall, ens presenta preguntes retóriques com:
- On són els barcos? , On són els fills? , On ets, Espanya? , No sents la meva veu atronadora? , No entens aquesta llengua que et parla entre perills?

El tema del poema ès la política de Joan Maragall, ja que ens la presenta amb la diferència de dues llengües (l'espanyola i la catalana), i el simbolisme que ens presenta sobre el nostre país al poema.

El MoDeRniSmE

El poema del que tracten les activitats, ès la vaca cega de Joan Maragall.

* La gran tragèdia de l'animal va ser que un xicot li va tirar una pedra, i a causa d'això es va quedar cega.

* Crec que el problema que té la vaca es pot relacionar amb la societat actual, ja que es veu possada en un lloc en el que es troba ara molta gent, com ès el cas de la gent marginada.

* El poema en general ho podem relacionar amb l'epoca Modernista que vam tenir al nostre país, Espanya, ja que per part d'altres paísos ens van deixar una mica de costat.

Diferència entre el poema de la vaca cega de Joan Maragall i Pere Quart.

* La gran diferència ès que la vaca cega del poema de Joan Maragall està presentada com un personatge trist, que no te gaire ganes de tirar endavant, i en canvi la vaca suïssa del poema de Pere quart´si que té ganes de lluitar tot i que també està trista.

El meu treball de recerca de Batxillerat.

El tema del meu treball de recerca ès l'esclerosi multiple. Ho faig amb la meva companya, la Jessy. En un començament havíem triat de fer-ho de l'evolució de l'esport del segle XX al segle XXI, però la tutora que ens emportava el treball ens va recomanar que canviessim el tema, ja que el que havíem escollit era una mica difícil de fer, ja que ens fos costat molt treure la informació necessària.

Així que finalment vam decidir fer-lo d'aquesta malaltia, ja que jo tinc un familiar que està afectat per l'esclerosi multiple i a mi m'interessava molt saber-ne del tema. Vam començar treient informació sobre la malaltia, i la veritat ès que vam aconseguir moltíssima. Hi ha molts tipus d'esclerosi multiple, ¡i també hi ha diferents graus. Com ès una malaltia que ha estat investigada per científics, no savíem quin objectiu possar-li al treball. Vam estar mirant la imformació obtenguda i vam decidir que el nostre objectiu sería: Realment, l'esclerosi multiple afecta psicológicament al malalt?. Ja tenim una mica de treball de camp fet, així que només ens falta treure bones conclusions.

Realment, crec que ès un tema una mica complicat de fer, ja que si et fiques ben en dins de la malaltia t'acaves adonant que realment hi ha molta gent afectada per enfermetats bastant cruels, i vulguis o no això et canvia una miqueta el pensament que es tè sobre la vida. Fa que reflexionis una mica i t'adonis que la vida s'ha de viure ben viscuda.

El MoDeRnIsMe

3 Definicions sobre el Modernisme:

1. El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.

2. "El modernisme és el procés de transformació de la cultura catalana, en el canvi de segle, de cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna."

3. El Modernisme és sobretot una reacció contra el passat. Els artistes i intel·lectuals trenquen amb les convencions creatives i morals. Volen allunyar-se del naturalisme positivista i conservador que dominava l’escena artística i literària d’aquell moment. Hi ha una clara intenció de canvi, ganes de progressar i aportar novetats en els plantejaments diaris, però partint d’un antecedent conegut. A Catalunya, això vol dir passar d'una cultura regional i tradicionalista, pròpia de la Renaixença, a una cultura nacional i moderna.

Personatges més representatius d'aquest periòde:

1. El màxim exponent de la poesia modernista és Joan Maragall, que escrigué grans poemes com: Els Adeus, Visions i Cants.

2. Antoni Gaudí i Cornet a l'arquitectura, va ser un dels pilars fonamentals del ''Modernisme", estil dintre del que se’l classifica, encara que la seva sigui una estètica, com la de molts grans genis, difícilment classificable, essent moltes les opinions que l’inclouen dintre d’altres corrents artístiques.

3. L'escultura modernista estigué influenciada per l'estètica de Rodin i el principal motiu de representació fou la figura femenina. Destaquen les figures de Josep Llimona i d'Enric Clarassó.

4. Santiago Rusiñol destaca a la pintura modernista. Des de 1896 i després d'un viatge a Andalusia, comença a pintar jardins.

Des que va tornar a Barcelona es va transformar en un dels gran animadors del moviment modernista.

LO PI DE FORMENTOR, Miquel Costa i Llobera

L'Escola Mallorquina.

L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el romanticisme, neoclasicisme, costumisme, naturalisme, modernisme i noucentisme.
Els escriptors de l'Escola tenen una alternància entre el català i el castellà.
Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del principat.

Fins 1936, això de "l'escola mallorquina" té dos sentits.

- En sentit ample, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
- En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.

La Renaixença

Amb el nom de Renaixença es designa un moviment d'ample abast, essencialment cultural i literari, però també de conscienciació política, que sorgeix cap a 1830 i que té com a component bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalana com un fet diferencial important que cal potenciar de diverses maneres .Aquest moviment es va produir i va evolucionar a Catalunya al mateix temps que el Romanticisme. Cal tenir present, però, que l'impuls inicial de la Renaixença no va sorgir del Romanticisme -encara que sense dubte va afavorir-la-, ni es tracta d'un fenomen que acabi amb la crisi del moviment ja que el fenomen renaixentista, en tant que redreçador de la cultura catalana, va ser l'iniciador d'un procés de normalització que serví de base a moviments i tendències posteriors.

Teodor Llorente: Vora el barranc dels Algadins

Podem trobar en català valencià els següents mots:

algadins, encisa, espills, trau, brins, cantúria, teuladins, gojar, oir.

Jacint Verdaguer, vora la mar.

Al poema podem veure clarament la contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix al vers: Quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar

Per altre banda podem veure per altre banda l'evocació del passat i l'incertesa del futur en els versos:

Eixes ones, mirall de les estrelles
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

I per terminar podem veure la caducitat del temps als versos:
A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que se’n van

Tenir un fill avui dia, una responsabilitat o un caprici?

Sempre han existit els embaraços de gent bastant jove, però actualment es donen bastants casos de nenes que es queden embaraçades amb l'edat equivocada, ja que encara no estan ben formades psicológicament per treure un fill endavant. Jo personalment, tinc moltes amigues que anaven amb mí al col·legi, i per tant tenen la mateixa edat que jo, 17 anys, i s'han quedat embaraçades molt joves. Jo penso que per tenir un fill has d'estar bastant preparada, tenir una visivilitat de la vida acertada i sobretot tenir molt responsabilitat. També sha de tenir en compte l'opiniò de la parella, ja que també li afecta, tot i que s'han donat molts casos en que les nenes es troben soles sense l'ajut de l'altre responsable. Per tant, tenir un nen no es ningun caprici, ja que quan es té, la persona no ha d'ocupar-se de si mateixa, sino també de la persona que porta al món. Per aixó, s'ha de tenir un treball asegurat per tal de que al nen no li falti res, i si no es té, estar al costat d'algú que et doni soport. També s'ha de mirar l'ambient en el que el nen creixerà, ja que no es agradable que neixi en un mal ambient i una mala situaciò de la familia. S'ha d'estar molt segur per tenir un fill, ja que no es un caprici, es una persona de la que dependràs tota la vida.