A una dama, Francesc Vicent García.

El poeta ens mostra la bellessa de la dama en varies ocasions.

Podem dir que una d'elles ès la blancura de la dama, comparant-nos-la amb la neu, on ho fa referència en versos com: Ab una pinta de marfil polia, entre ells la pura neu se descobria, i com la mà com el marfil blanqueja.

Una altre de les característiques que ens dona de la dona ès la dels seus cabells, on els hi dona ènfasi dient que sòn fins. Podem veure-ho al vers Sos cabells de finíssima atzabeja.

El prototip actual de dona no està gaire definit, ara la moda ès anar completament radical així que hi ha moltes maneres de vestir o pentinar-se, així que no s'assembla res al de la dona de l'època del barroc.