Jacint Verdaguer, vora la mar.

Al poema podem veure clarament la contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix al vers: Quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar

Per altre banda podem veure per altre banda l'evocació del passat i l'incertesa del futur en els versos:

Eixes ones, mirall de les estrelles
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.

I per terminar podem veure la caducitat del temps als versos:
A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que se’n van